La dansa com eina, és una classe o taller de formació, divulgació i benestar, destinada a un ampli ventall de col·lectius.

La dansa com eina

La dansa com eina, és una classe o taller de formació, divulgació i benestar, destinada a un ampli ventall de col·lectius com alumnes d’escoles i d’universitats, mestres de primària i secundària, grups de gent gran (d’una certa i incerta edat), grups amb dificultats d’aprenentatge, esportistes i practicants de dansa, empreses; gent i col·lectius de tots els tipus que vulguin mantenir-se en forma i viure una vida saludable, entre els quals també si troba el públic, els aficionats a la dansa.

L’objectiu del curs és introduir els participants en una visió del moviment des de i per a la vida, relacionat amb les seves formes artístiques però utilitzat per al nostre coneixement, benestar i salut.

La dansa és essencialment una consciència, habitar el cos amb el cor i la ment. Un moviment amb sentit i emoció que ofereix moltes opcions per al creixement personal, per mantenir-se en forma o poder comunicar-se, per a un espai, d’anàlisi, lúdic i de fantasia que ens pot potenciar.

De fet, tots estem condemnats a ballar tota la vida, però fàcilment ens passa que no en som conscients, fàcilment ens desequilibrem i caiem del costat del cos o de la ment, l’emoció ens sobrepassa o desapareix. De la mateixa manera que depenem d’allò que mengem, som la suma de tots els moviments que hem fet al llarg de la nostra vida.

Alhora, durant el curs, ens introduïm en el moviment com a forma d’art, de somni compartit en estat de vigília. Però no amb la intenció de ser artistes professionals, sinó d’utilitzar les potencialitats de l’art, en aquest sentit més general i humanista del que estem parlant.

Durant el curs compartirem idees i farem exercicis accessibles que ens permetran introduir-nos dins d’aquesta experiència psicofísica, d’una manera analítica, vivencial i lúdica.

A partir d’aquesta introducció s’obre la possibilitat que els participants prenguin consciència del moviment, d’aquest moviment habitat i l’integrin en les seves vides, ho sumin al seu propi bagatge i coneixement. A més a més, poden fer exercicis, bé per si mateixos, com una rutina diària personal, o en classes i activitats de grup, d’aquest tipus de dansa o les que practiquin habitualment.

És fonamental introduir en la societat, sobretot en el nucli dur de l’educació i el treball, la possibilitat de viure des del cos, l’emoció i la ment. De tant en tant hauríem d’apartar les cadires i les taules d’estudi o de treball, i seguir estudiant, treballant i comunicant-nos des d’aquesta perspectiva. Hauríem d’utilitzar la dansa i altres disciplines lligades al moviment, per estudiar i treballar millor, per a un millor viure.