La nova producció de la companyia està formada per dues coreografies de Cesc Gelabert creades per a deu ballarins, entre els quals es troba el propi coreògraf.

Sense fi compta amb una partitura original de Pascal Comelade i l’obra, immersa en el món de la contradicció paradoxal, és entesa per Gelabert –de manera apigramàtica- com un “viatge interior” que no es diferencia d’una espera orientada cap al futur.

Conquassabit, una peça sobre l’acceleració i la quietud, no recull peces íntegres de Haendel, sinó que barreja peces vocals i instrumentals sotmetent-les a l’imperatiu rítmic d’un pols creixent, a un accelerando rítmic.