La Cova de Pedra del Cel s'articula seguint el model i la inspiració de les representacions tradicional Japoneses, lligades a la tradició sintoista, anomenades, Kagura.
Chieko Kojima i Cesc Gelabert, seguint el procés de creació iniciat a Can Gassol el 2013, es retroben a Mataró per presentar una segona fase en el procés de creació del espectacle La Cova de Pedra del Cel.
La cova de pedra del cel és un espectacle articulat entorn a la trobada de dos ballarins i coreògrafs: Chieko Kojima i Cesc Gelabert. Dos creadors pertanyents a dues cultures diferents però amb un desig comú el de desaparèixer a l’interior de la dansa, d’apel·lar a un desig transcendent i al mateix temps natural i quotidià, que segueix bategant dins de tots nosaltres.
Chieko és una artista que surt de les formes de la dansa tradicional japonesa però que les interpreta amb una ment oberta, mentre que Gelabert és un ballarí de dansa contemporània compromès amb les danses d’arrel popular, la tradició del seu país.
La clau és buscar una autèntica col·laboració, més allà d’una mera superposició.
Tots dos artistes, de edats similars, es van conèixer a Japó l’any 2010 i van percebre el desig de crear alguna cosa conjunta, tenen una carrera dilatada i la maduresa de moltes hores damunt del escenari. Això els permet de fer les coses amb profunditat i senzillesa, claredat i precisió.
El fi d’any del 2012 inici del 2013 el van passar, així com Lydia Azzopardi i Borja Ramos, (Atsushi Sugano, productor de Kodo i el també productor Hisashi Ito) a la illa de Sado, seu del grup Kodo, el qual pertany Chieko Kojima, per aprofundir el treball. A continuació van assistir a diversos Kagura al nord-est del Japó. A petites ciutats, on varen poder viure aquestes representacions de 5 hores de duració, menjar, veure i parlar amb alguns dels genuïns intèrprets d’aquestes tradicions, inclòs el mestre de Kojima, que formen part del patrimoni de la UNESCO.
Chieko i Gelabert coincideixen en el desig de re-actuar, de mantenir viu l’esperit de les danses espirituals lligades a la tradició.
Es tracta de crear, des de la contemporaneïtat, danses que responguin a aquest esperit tradicional i fer que les seves arrels puguin ser compartides.
La Cova de Pedra del Cel s’articula seguint el model i la inspiració de les representacions tradicional Japoneses, lligades a la tradició sintoista, anomenades, Kagura.
Són seqüències d’escenes, segons un ordre tradicional, però que admeten moltes variacions segons el grup o la localitat.
Tracten de la longevitat, la fertilitat, la purificació, la transmissió dels coneixements de l’agricultura o de la pesca, de la lluita de les forces del bé i del mal, de la llum i la foscor. O d’històries de la mitologia popular japonesa. Sempre sota el procés de refinament i estilització propi del art japonès. El resultat, pels japonesos, no perd mai la seva connexió amb la tradició popular, tenint per ells un sentit literal i simbòlic, però es percep des d’ occident com una abstracció.
Hi ha recreacions d’algunes seccions dels Kagura com: Matsu-mukae (Els dos vells pins), Sambaso, o Gongen-mai (Els dragons purificadors).
Hi ha alguns fragments de Tamamo-no-mae escena basada amb història de guineus i cortesanes, de somnis i possessions.
Inclou, transvestida com una secció dels Kagura, una versió dels tornejants d’Algemesí, les festes de la Mare de Déu de la Salut de la localitat Valenciana. O d’alguna altra dansa de la tradició mediterrània.
Sota la direcció musical de Borja Ramos, compta amb música recreada a partir dels originals i interpretada en directe, per taiko i piano manipulat, per Borja Ramos i Yuta Kato; amb alguns fragments de música tradicional per taiko, interpretats per Chieko Kojima i Yuta Kato.
