CESC GELABERT Barcelona Coreògraf / Ballarí
Gelabert és un dels coreògrafs i ballarins espanyols més influents del moment. Com a artista emblemàtic i enormement versàtil que és, ha contribuït de manera notable a la creació d’una cultura de la dansa a Espanya.
Ballarí, coreògraf i director, Cesc Gelabert neix a Barcelona. Comença els seus estudis de dansa en 1969 quan una amiga el posa en contacte amb l’estudi d’Anna Maleras, on ella assisteix com alumna. Aviat entra a formar part del grup d’Anna Maleras i a rebre classes de jazz, contemporani i altres tècniques, alhora que comença a experimentar amb les seves pròpies coreografies.
No deixa de cultivar la seva afició pel futbol i de jugar tots els caps de setmana com capità del seu equip. Simultàniament, comença la carrera d’arquitectura a la Universitat Politècnica de Barcelona, carrera que, després d’anys d’estudi, decideix abandonar per a dedicar-se a la dansa.
La seva primera coreografia la realitza l’any 1972, i un any més tard crea el seu primer solo Acció – 0, en col·laboració amb F. Amat, mentre actua, durant algunes nits, a cabarets i continua rebent classes de jazz i contemporani de professors internacionals. El seu professor preferit era Matt Mattox, de qui va rebre classes a Londres.
Altre cop a Barcelona, en 1976, crea Acció I amb Toni Gelabert i F. Amat. Tant aquesta obra com Acció 0 es presenten sota la denominació d’Espai de Dansa a la Sala Vinçon i al Teatre Lliure de Barcelona, i a altres espais.
En 1977, amb Espai de dansa presenta Ver-estiu-altumne-ivern-1, obra per a set ballarins, al Saló Diana de Barcelona.
L’any 1978 decideix anar a Nova York, on viurà durant dos anys, i coneix de primera mà l’escena dansística de la ciutat. Durant aquest temps, alterna treballs diversos i actuacions amb la creació d’obres col·lectives amb ballarins postmoderns i nous solos per a ell. My Old Corduroy Suit es presenta al teatre Kitchen i va tenir una bona rebuda, cosa que el va permetre esdevenir membre actiu de la comunitat de dansa de Nova York.
L’any 1980, de tornada a Barcelona, comença a col·laborar amb la ballarina Lydia Azzopardi, actuant arreu d’Espanya i en festivals de França i Itàlia. El seu centre de creació fou La Fàbrica, un important local de dansa de Barcelona dirigit per Toni Gelabert i Norma Axenfeld.
El 1985 Gelabert i Azzopardi funden la companyia que duu el seu nom i presenten Desfigurat, la seva primera producció de dansa de gran format. La companyia es consolida i s’estableix definitivament a Barcelona. Simultaneament, Fabià Puigserver, fundador del Teatre Lliure de Barcelona, invita a la companyia a associar-se i realitzar coproduccions i llargues temporades d’exhibició. L’any 2003, fins el 2012, Gelabert Azzopardi Companyia de Dansa passa de ser companyia associada a companyia resident del Teatre Lliure.
El 1987 i 1988 crea dues obres: Rèquiem (Verdi) i Belmonte. La música d’aquesta última és una composició original de Carlos Santos, amb qui havia col·laborat a Nova York. L’artista Frederic Amat va ser l’encarregat de dissenyar els decorats i el vestuari. Totes dues obres es converteixen en peces emblemàtiques de la història de la dansa a Espanya.
La companyia realitza una gran gira per mols teatres d’ Espanya i actua en els festivals més importants d’Europa, Amèrica i Asia.
Cesc Gelabert desenvolupa un llenguatge íntimament relacionat amb un estil molt personal i una presència poderosa com a solista en l’àmbit internacional.
A mesura que la companyia creix, el llenguatge coreogràfic va adquirint un estil homogeni. Es contracten ballarins d’àmbits diferents, tots ells amb una formació tècnica sòlida i un vocabulari que era pura forma dansística. Juntament amb la companyia, Gelabert continua creant solos per a ell en col·laboració amb artistes de tots els àmbits.
A finals dels anys vuitanta, mentre actua al Festival d’Ais de Provença, coneix Nele Hertling, directora del Teatre Hebbel de Berlín. Aquesta trobada marca l’inici d’una relació llarga i productiva: la companyia Gelabert Azzopardi es converteix en coresident del Teatre Hebbel, col·laboració que finalitzaria l’any 2003.
Durant aquest període llarg en què viu entre Barcelona i Berlín, Gelabert coneix el coreògraf alemany Gerhard Bohner i descobreix la seva obra. Entre ells dos es crea un lligam, ja que tots dos són solistes i es tenen una admiració mútua. Després que Bohner morís el 1992, Gelabert decideix reconstruir i interpretar la seva obra Im Goldenen Schnitt I /II, dues versions d’un solo que desenvolupa a partir de les seqüències de vídeo de Cosima Santoro.
Ben aviat presenta Im Goldenen Schnitt I en els festivals més importants de l’escena internacional i el solo obté un gran èxit. No hi ha dubte que el resultat de la combinació de la coreografia de Bohner i la interpretació de Gelabert converteixen aquesta obra en una experiència singular i inoblidable.
L’any 2010 reconstrueix i interpreta un tercer solo de Bohner, Schwarz Weiss Zeigen.
En el Grec 2010 presenta amb Frederic Amat l’espectacle KI, una coproducció del Festival de Barcelona i el Yachiyoza Centenary Committee de Yamaga, Japó. Un any més tard, a l’acte inaugural del Grec 2011, estrena La muntanya al teu voltant, un muntatge de Gelabert Azzopardi per a dotze ballarins de la companyia i dotze sardanistes.
El 2012 estrena un nou solo VO+ el Teatre Lliure i Tranç amb Isaki Lacuesta el Mercat de les Flors per el desè aniversari del Institut Ramon Llull. En 2013 un homenatge a Vicente Escudero i la col·laboració amb la ballarina Japonesa Chieko Kojima, La Cova de Pedra del Cel. Foot-ball i Escrit en l’Aire. Foot-ball, es basa en les relacions entre el futbol i la dansa. És una coproducció amb el Teatre Nacional de Catalunya i Mediapro, amb el patrocini del Futbol Club Barcelona. Escrit en l’aire 2016, és un sol en el qual interpreta amb la veu i la paraula textos de Valère Novarina.
Les seves ultimes creacions són: Framing Time 2018 un projecta de Baryshnikov Productions, presentat per Baryshnikov Arts Center i el Lincoln Center’s White Light Festival. La reconstrucció I execució de les Bauhäustänz Stäbe, Reifen d’Oskar Schlemmer, Gerhard Bohner, per les Celebracions del centenari de la Bauhäus Berlin 2019. NOM una coproducció entre Gelabert Azzopardi i el Teatre Nacional de Catalunya.
Cesc Gelabert ha creat el solo In a Landscape per a Mikhail Baryshnikov. Ha realitzat encàrrecs per David Hughes, Balletto di Toscana, Tanztheater Komische Oper, Ballet Gulbenkian, Kukai, Larumbe Danza i Hermès.
A més, ha col·laborat amb grans personalitats de les arts escèniques com ara Fabià Puigserver, Núria Espert, Jorge Lavelli, Montserrat Caballé, Milva, Gerardo Vera, Pilar Miró, Lluis Pasqual, Conchita Pons, Borja Ramos, Emilio Sagi, Carles Santos, Frederic Amat, Mario Gas, Julia Migenes Johnson, José Maria Sánchez-Verdú, Kanjuro VII, Lorenzo Mariani i Giancarlo del Monaco, entre altres.